Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube
CONVIDADA:
Júlia Ojeda Caba... investigadora i crítica literària catalana. membre del consell de redacció de les revistes Caràcters i Catarsi Magazín. És coautora, amb Anna Punsoda i Marta Roqueta, del «Manifest per un nacionalisme feminista». Un any després, ha editat, conjuntament amb Anna Punsoda i Marta Roqueta el llibre “Màtria o barbàrie”, un compendi de 30 articles sobre feminisme i paí.
Davantal
Benvingudes
i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 261
L’extraordinària
figura de Pompeu Fabra només és homologable a dos “monstres” més de la llengua
catalana: Joan Coromines i Joan Solà. Tots tres units, en paraules de Joan
Solà, pel "el lligam inextricable entre poble, individu i llengua."
Avui,
parlarem de Joan Coromines perquè el 21 de març es compliran 119 anys del seu
naixement. Coromines, una figura extraordinària, tan professionalment com
humana, d’una personalitat abassegadora i compromesa amb la llengua i el país.
La
vida de Coromines és la d’un home de llegenda. Una combinació sorprenent entre
un científic i un lingüista de primera
fila i un patriota, un activista que va participar en el complot de Garraf i en
els fets de Prats de Motlló al costat d’en Macià. Que va disparar trets i que
va sortir al carrer en l’alçament del 15 d’octubre de 1934.
Coromines
era un home de treball il·limitat -Badia i Margarit va dir que, per al mestre,
els verbs viure i treballar eren sinònims-. Coromines mateix va donar nom al
seu gran projectes científic i intel·lectual: l’Ardida Piràmide. Una obra lingüística que havia d’estar
construïda sobre tres pilars monumentals de la llengua catalana, L’Ardida Piràmide es componia del Diccionari Etimològic, l’Onomasticon
Catalanoiae i la Gramàtica Històrica. Els dos primers projectes li van
ocupar pràcticament tota la seva vida –
de fet, es diu que Coromines va començar a gestar el Diccionari Etimològic el 1922, quan només tenia 17 anys- aquesta gran dedicació va impedir que pogués
acabar d’enllestir la tercera columna del seu gran projecte.
A
la lletra S del Diccionari Etimològic,
Coromines introdueix un mot que no té res a veure amb el nostre lèxic, però
l’introdueix com si fos català perquè voldria que ens el féssim nostre, com a
sintetitzador del desig que el poble català s’alliberi d’una vegada de la
secular subordinació a què es veu sotmès.
De
ben segur, és el cas més espectacular que puguem trobar en cap diccionari de
cap llengua i de cap segle; molt pocs serien capaços de prendre’s una tal
llibertat impunement.
La
paraula és SATIÀGRAHA i aquesta n’és
la definició que fa Coromines:
SATIÀGRAHA: Desobediència civil,
resistència cívica, del sànscrit satyagraha compost de agraha (el qui aferra
enèrgicament) i satyam (recerca obstinada de la veritat). Procedir que posà en
marxa l’Índia el 1919 sota la direcció de Ghandi i Nehru. I que fóra vital per
als catalans d’imitar, puix que tenim el seny de no usar bombes ni pistoles per
aconseguir la llibertat.
Final
La frase de la setmana, la que encapçala la introducció
de “Màtria o barbàrie”, de la periodista i escriptora l’escriptora Isabel-Clara
Simó
La causa de les dones és internacional, perquè de dones
n’hi ha a tot arreu, afortunadament. I quan protestes per discriminació de
gènere, t’entenen fins als antípodes; la causa catalana només ens afecta a
nosaltres.
Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir
plegats noves CLAUS de la nostra història.
Que passeu una molt bona setmana!
