dijous, 30 de gener del 2014

Vull una resposta: Independència, per a què? El país que volem



Programa de Vull una resposta: Independència, per a què? El país que volem

Emès per ETV Llobregat el dimecres 29 de gener de 2014.

Convidats: 
Jordi Manyà, del Secretariat Nacional de l'ANC, coordinador del projecte El país que volem 
Josep Colomer,  del Secretariat Nacional de l'ANC, coordinador de les Assemblees Sectorials i de Formació de l'ANC 
I els nostres espais habituals: Tertúlia d'actualitat Núria Orriols i Antoni Jaume Morell
A l'espai de l'entrevista, reportatge sobre la presentació del Pla d'actuació 2014 de l'Assemblea. 

Podeu veure tots els programes emesos a ETV a la carta


dimecres, 29 de gener del 2014

The Catalan Project: ¿Con la independencia que passa con las pensiones?


Aquest és un dels darrers vídeos realitzat per The Catalan Project. 

Independència, per a què? Per construir un nou Estat, un Estat millor.

A la pàgina web de The Catalan Project. tothom hi pot aportar les seves idees sobre com podria ser el nou Estat català independent.

Ser o no ser... a la manera de Toni Albà


Tots hem escoltat alguna vegada l'universalment conegut  monòleg de Hamlet, que s'inicia amb el famós Ser o no ser, aquesta és la qüestió... Amb fragments colpidors com:

perquè, si no, ¿qui podria aguantar

les fuetades i les burles d’aquests temps,
l’insult de l’opressor, l’ultratge del superb,
el sofriment de l’amor menystingut,
la lentitud de la justícia,
la impertinència dels poderosos, i el desdeny
que el mèrit pacient rep dels indignes,
si pogués ell mateix saldar el seu compte
amb una simple daga?

El monòleg, passat pel sedàs de Toni Albà esdevé una extraordinària daga dirigida al cor dels opressors. La daga segurament més mortífera: la de l'humor, la ironia i la sàtira. 

Perquè, en paraules de Toni Albà, “som catalans però estem espanyols i volem ser i estar catalans. “Ens van casar a la força, i no volem formar part d’un matrimoni que no funciona”

Maria Mercè Marçal: Bruixa de dol (2)


El darrer poema de Bruixa de dol és el titulat 8 de març i el seu sentit és inequívoc.

Podem observar que està introduïda per una divisa força eloqüent:

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.


La lluna de nou; l’element simbòlic per excel·lència del femení. Totes les dones alçaran les mans i faran el signe de la dona per tal d’obrir un espai en aquest món patriarcal tancat per al gènere femení.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

La bruixa, la lluna, la nit... Les dones, hereves de totes les dones transgressores simbolitzades per l’element simbòlic de la bruixa, subvertiran la història; subvertiran el patriarcat que les ha relegat a una situació d’invisibilitat i, amb la subversió arribarà la llibertat.

dimarts, 28 de gener del 2014

El raciocini científic: "La España buena y la España mala"




M'arriba l'escrit d'un bloc titulat The oil Crash, el seu conductor és un científic, Antonio Turiel, físic, matemàtic i investigador de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC.

Si reviseu les seves entrades al bloc, observareu que són majoritàriament relacionades amb temes científics, sobretot a l'entorn de l'energia. Per això, en un primer moment em sobta trobar un article titulat  La España buena i la España mala.

Simplement vull animar-vos a llegir-lo... Són les reflexions d'una persona que torna a casa després d'estar-hi allunyat una setmana per motius professionals. El viatge de tornada en tren el convida a pensar i a meditar i, el primer pensament que li ve al cap és aquest:

Cataluña será independiente en un futuro no muy lejano. 

Ell no és català, no desitja la independència... Medita la frase "sin pena ni alegría, sin anhelarlo ni rechazarlo..." Que el condueix, doncs, a pràcticament assegurar la independència de Catalunya a curt termini?

Els arguments, el raonament, el raciocini... que segurament li prové de la seva professió de científic. No hi ha -diu-. cap projecte que pugui il·lusionar la ciutadania catalana ni espanyola. No n'hi ha cap, excepte el projecte independentista català. Davant de les contínues frustracions de la ciutadania, augmentades evidentment per la crisi econòmica i les consegüents retallades en l'estat del benestar, detecta un abatiment, una certa resignació, una desi·lusió frustrant en els ciutadans espanyols. En canvi, diu:

[...] En Cataluña los promotores del independentismo han actuado con mucha astucia y han sabido canalizar el descontento popular en un proyecto ilusionante. "Que Cataluña sea independiente y las cosas comenzarán a ir bien", vienen a decir, "Abandonemos ese nido de pobredumbre que es España, gestionemos nuestro futuro y nuestro dinero, y las cosas por fuerza nos irán mucho mejor". Y así mucha gente que había perdido, al igual que en el resto de España, la esperanza de que las cosas pudieran mejorar, han encontrado en esta apuesta, en este proyecto político, una nueva ilusión [...]

Parla també sobre qui lidera aquest procés. Senyala que l'Estat espanyol s'equivoca (conscient o inconscientment) quan diu que tot és un tema del president Mas i quatre polítics més:

Desde el Gobierno central de España se percibe este desafío como una boutade de Artur Mas, sin comprender que si éste está al frente del proceso independentista es porque el movimiento por la independencia de Cataluña le arrastra, no porque él lo lidere. 

També forma part del seu escrit la reflexió sobre Europa i la seva posició davant la independència de Catalunya:

[...] Mientras tanto, el movimiento independentista catalán va recabando discretamente apoyos por toda Europa [...]

[...] sin darse cuenta (Espanya) de que las cancillerías del resto de Estados europeos (que son las que al final toman las decisiones) permanecen extrañamente calladas, y cuando se les pregunta directamente siempre responden que es un asunto interno de España [...]

El tema de la "legalitat o no legalitat" del referèndum i de la separació:

[...] Por supuesto que separarse de España es ilegal con respecto a las leyes españolas, pero eso no quiere decir que sea ilegítimo: si la mayoría de un territorio quiere separarse resulta difícil de justificar desde un punto de vista moral, que no legal, que no se les tenga que escuchar. Además, no es nunca la legalidad del territorio abandonado la que impide o detiene la secesión: seguramente que cuando los países de Sudamérica se independizaron de España lo hicieron violando la ley española, lo cual llegados a ese punto es completamente irrelevante;  lo que verdaderamente cuenta es la legitimidad [...]

Fora d'Europa... Fora de la Unió Europea?

[...] España es un problema para la UE [...] la decadente Unión Europea podría tener buenas razones para desear una Cataluña independiente y en la UE [...]

I el final de l'article és demolidor:

[...] La segregación de Cataluña y el voto positivo de España a su ingreso en la UE tendrá un efecto desestabilizador sobre la sociedad española semejante al desastre del 98. Toda la grandilocuencia de la prensa española riéndose del referéndum catalán se tornará en rictus unos meses más tarde al contemplar estupefacta la entrada del nuevo Estado en Europa. Cataluña ya está, probablemente, perdida para España; pero España debería aprovechar este mazazo del destino para, en vez de encerrarse en rancios esencialismos, emprender un proceso de profunda regeneración política, económica y social. De no hacerlo así la alternativa podría ser que al final haya varias Españas buenas productivas y una España mala que sufra por las deudas de todos [...]

Si el voleu llegir íntegrament, cliqueu aquí



Maria Mercè Marçal: Bruixa de dol (1)


Aquest és el segon poemari de Maria-Mercè Marçal que se centra més en el tema dona. 

Cal crear un nou univers simbòlic. Noves maneres de dir. Modelar sentits diferents per a les paraules ja existents. Cercar metàfores distintes.


Ja no m'enartes, sol,
vaixell salvat de l'ombra,
que és l'ombra qui m'ha pres.
El cranc d'aquestcrepuscle
se m'ha arrapat al cor
i els meus ulls són el llac
on es nega la lluna.


Igual que a Cau de llunes, la lluna segueix sent un símbol preponderant. La lluna com una imatge tradicional de la dona. Element nocturn, irracional, misteriós, amb una sèrie de canvis rítmics associats al període menstrual i de fecundació. La seva imatge pàl·lida suggereix debilitat, passivitat, que justifica la seva dependència eterna envers la llum del sol. Maria-Mercè Marçal, però, subverteix aquestes referències populars. La seva poesia es basa en bona part en aquests elements simbòlics els quals va perfilant i matisant a mesura que el utilitza. La seva lluita amb els mots els confereix una visió nova, sofreixen una transformació radical i es veuen abocats a cobrir un nou espai lluny de l’original.

En aquest poemari apareix un nou element carregat de simbologia: la bruixa.

La bruixa, encarnadora d’un poder ocult, monstruós, postergat socialment en el terreny del malefici i del perill. La bruixa com a representant de la marginalitat i de la història negada, de la llengua abolida. La bruixa sota la imatge del dol a causa de la llarga història de repressions que ha patit. La bruixa, símbol d’un model determinat de dona, el de la dona transgressora.

Marçal, però, entén el feminisme com un aliança entre tots les dones i així ens ho exemplifica en el món simbòlic de les bruixes i les fades:


Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen

Concert: General Moragues: homenatge



dilluns, 27 de gener del 2014

Congrés del PP. Comunicat de l'ANC


Comunicat de l’Assemblea Nacional Catalana en relació a la convenció del PP a Catalunya

Avui i demà, el PP de Catalunya celebra el seu congrés i molts dels ministres i el mateix president del govern espanyol fan un desembarcament, anunciat a tort i a dret, prometent que exposaran les dades econòmiques que desmuntaran els arguments dels independentistes. Unes dades que, si ens atenem als antecedents, ja sabem que estaran tergiversades, però que faran servir com a única veritat. El PP, doncs, continua fent joc brut perquè actua amb la mentalitat patrimonialista de l’Estat espanyol.

Ja des d’ara, els exigim que facin públics els ingressos reals de l’Estat que provenen de Catalunya i dels seus ciutadans. Tampoc ho faran, perquè llavors podríem demostrar la viabilitat del nou Estat català.

Per altra banda, avui mateix, la seva líder a Catalunya ha relacionat el procés català, absolutament democràtic, pacífic i inclusiu, amb el patiment derivat de la violència d'ETA, en una mostra obscena de tergiversació i manipulació.

El PP desitja provocar un clima de tensió entorn del Palau de Congressos. Continuant amb la seva política de dir que a Catalunya no es donen les condicions democràtiques mínimes i que l’independentisme està fracturant la societat catalana.

Doncs no ho aconseguiran. No caurem en aquesta provocació. L’ANC no serà present a les portes del seu congrés. No hi serem, perquè no volem perdre ni un sol minut del nostre temps ni un sol gram de la nostra energia en respondre al discurs de la por del PP. Aquest discurs, les amenaces i la tergiversació és l’únic pla que tenen per a Catalunya. El mateix pla que estan aplicant barroerament a les Illes i al País Valencià, amb absoluta mala fe, arraconant la llengua catalana i tancant mitjans de comunicació.

No caiguem, doncs, en la seva provocació. Demostrem el nostre civisme i, sobretot, que res no ens distregui de seguir treballant en la construcció del nou Estat català, la millor eina i oportunitat per a sortir del pou al que ens han abocat les polítiques incompetents i antipopulars del PP.

I avui també, els diem ben fort que els estats democràtics actuen democràticament. En el nostre cas, l'únic camí possible per saber què vol realment el poble català és la celebració de la Consulta, o referèndum, al més aviat possible. Negar aquest dret és propi de règims autoritaris, d’aquells que utilitzen la mentida i tenen por a les urnes.

Els catalans decidirem lliurement el nostre futur aquest 2014, democràticament i pacífica, amb o sense permís de l’Estat espanyol. És el nostre dret com a poble.


Barcelona, 24 de gener de 2014.

dijous, 23 de gener del 2014

Vull una resposta: Explicar Catalunya al món


Programa de Vull una resposta: Explicar Catalunya al món

Emès per ETV Llobregat el dimecres 22 de gener de 2014.

Convidats: 

Ricard Gené, del Secretariat Nacional de l'ANC, coordinador de la campanya De Catalunya al món
Alex Ribó, coordinador de les Assemblees Exteriors de l'ANC i de ANC-London.
Claudia Pujol, directora de la revista Sapiens, impulsors del llibre i de  la campanya El món ho ha de saber

Liz Castro, editora del llibre What's up with Catalonia? i  piuladora infatigable en anglès
Anna Aroca i Jordi Vazquez, coordinadora i editor respectivament de Help Catalonia

I els nostres espais habituals: Tertúlia d'actualitat Núria Orriols i Antoni Jaume Morell

A l'espai de l'entrevista, discurs de Carme Forcadell, presidenta de l'ANC en la presentació del Pla d'actuació 2014 de l'Assemblea. 

Podeu veure tots els programes emesos a ETV a la carta

dimecres, 22 de gener del 2014

87 a favor més 3 abstencions


Dijous 16 de gener de 2014. Parlament de Catalunya. Se sotmet a votació la proposta de demanar a l’Estat espanyol que traspassi a la Generalitat de Catalunya la competència de convocar referèndums. La petició es basa en l’article 150.2 de la Constitució espanyola.
El resultat final és aclaparador: 87 diputats hi voten a favor i només 43 en contra. Es produeixen també 3 abstencions, la dels membres de la CUP. 
El dijous 16 de gener de 2014 és un altre dels dies històrics que s’estan produint de manera continuada en els darrers temps. És un dia històric perquè torna a demostrar, una vegada més, la voluntat inequívoca de la gran majoria de les forces polítiques catalanes representades al Parlament que se celebri la consulta sobre la independència; que el poble català pugui anar a les urnes i decidir de manera democràtica i pacífica quin vol que sigui el seu futur polític.
És un dia històric perquè el bloc sobiranista ha sumat tres vots més procedents del Partit Socialista de Catalunya (PSC). Tres diputats que van ser honrats i valents per posar-se al costat del que una majoria inqüestionable de la ciutadania demana: poder votar.
Voldria comentar alguns detalls de la sessió que em serveixen per fer algunes reflexions.
Intervenció del PSC. Parla el seu portaveu Sr. Lucena: “[...] el català descontent, el català rondinaire, s’inhibeix i esdevé independentista[...]” Desconeixement total del que avui representa l’independentisme i de l’ampli espectre social que el compon.
L’independentisme d’avui es basa en diferents valors, entre ells, el de la il·lusió i el convenciment. És un independentisme que té un projecte de futur, potser l’únic moviment que ofereix un autèntic projecte de futur per a aquest país.  És, a més, un projecte inclusiu que incorpora valors com la llengua i la cultura, però que, alhora, es basa en la cohesió social. Un projecte que té com a objectiu aconseguir un Estat per a tothom, aconseguir el país de tots.
I són aquesta valors de la cohesió social i de la inclusió els que converteixen en ridículs (a més de maliciosos) els arguments del PP defensats per la seva portaveu, la Sra. Camacho.
El discurs del PP, com el de Ciudadanos, busca sempre atiar la confrontació; busca dividir el país i trencar la cohesió social perquè sap que és l’única manera de frenar aquest procés sobiranista que esdevé imparable.
Així, la Sra. Camacho es va atrevir a parlar, de manera partidista, barroera i maliciosa dels tres milions de persones que van arribar a Catalunya procedents d’altres llocs de l’Estat. Va dir, que si no hagués estat per ells, Catalunya avui dia només tindria dos milions d’habitants i seria pobre i decadent. D’aquesta manera intentava dividir el país per raons d’origen, de llengua o de cultura. Encara que aquest origen es pugui remuntar a setanta anys enrere. És a dir, no només parla de la gent nascuda fora del país, sinó fins i tot dels fills i néts d’aquells que un dia van decidir venir a Catalunya per trobar un futur millor.
Afortunadament, som un país “mestís”. Afortunadament, aquest ha estat des de sempre, des del segle XIII amb l’arribada del exiliats d’Occitània, un país d’acollida de gent diversa i vinguda d’arreu. Un país on la gent que hi ha arribat, majoritàriament, s’hi ha quedat de manera definitiva. El meu cognom, Marfany, és d’origen occità, com també són d’origen forani molts dels cognoms de la gent que l’11 de setembre de 2013 va unir el país de nord a sud (o de sud a nord) agafats de les mans, en una gran cadena alliberadora.
No hi ha país al món que rebi tres milions de persones en el període comprés entre els anys 1941 i 1975, o més d’un milió de persones de fora de l’Estat espanyol en poc més de set anys (2000-2008), i que pugui presentar un grau de cohesió social, cultural i lingüística tan alt com del que ens podem sentir orgullosos a Catalunya. Aquesta cohesió, obtinguda amb l’esforç de tots plegats, es fa també evident dins del moviment independentista.
Parlem de les CUP... El seu portaveu, Quim Arrufat, va fer un bon discurs. Un discurs que intentava justificar la seva abstenció, però que podria haver estat gairebé el mateix si hagués volgut validar el seu vot afirmatiu. Una llàstima, perquè es va perdre l’ocasió d’arribar a la “xifra màgica” de 90 diputats. La que necessitarem si volem aprovar la futura Llei de consultes. Estic convençut que quan arribi el moment també podrem comptar amb els tres vots dels diputats de la CUP. 

El 16 de gener va ser, doncs, un altre dia històric. La feina, però, continua. És una feina diària, quotidiana, que tots hem de tirar endavant... Tots. 

L'objectiu comú que Catalunya sigui un Estat independent o l'aconseguim entre tots plegats o no ens en sortirem. 

Els tres programes més vistos de Vull una resposta



Vull una resposta és un programa que s'emet setmanalment per ETV Llobregat. El primer programa es va emetre el mes de gener de 2013.

Els que fan possible cada setmana el Vull una resposta són:

Producció i Coordinació: Josep Pedrol
Redacció i conducció: Núria Orriols
Redacció: Xènia Serrat i Antoni J. Morell
Direcció i presentació. Jaume Marfany

i tota la gent d'ETV Llobregat.

El programa també es pot veure a través d'ETV a la carta 

Els tres programes més vistos en aquest espai són els següents:

L'endemà de la independència, amb Albert Pont

La història: un argument més, amb Víctor Cucurull

Signa un Vot, amb Rosa Alentorn i Agustí Carles




dilluns, 20 de gener del 2014

En dos dies, 234.481 signatures per la independència



234.481 instàncies demanant la independència en dos dies. Aquest és el balanç de la recollida nacional que va dur a terme l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) el cap de setmana de l’11 i 12 de gener d’instàncies de la campanya Signa un Vot per la Independència. Uns resultats molt per sobre de les expectatives de l’organització tenint en compte el nombre de punts de recollides i les hores dedicades, que se sumen a les instàncies recollides des que va començar el projecte el juny del 2013. Tot i això, la campanya Signa un Vot per la Independència continua encara amb més força i, a més de les recollides periòdiques que hi ha arreu del territori, properament hi haurà punts de recollida fixes i s’ha previst un nou cap de setmana de recollida nacional els dies 22 i 23 de març.

En concret, els dies 11 i 12 de gener es van recollir 234.481 instàncies a un total de 827 punts de recollida gràcies a 2.850 apoderats que van aconseguir que la recollida es fes amb totes les garanties. Coincidint amb la publicació de les xifres, l’ANC ha fet públic el vídeo resum Signa un vot, amb pas ferm cap a la independència (YOUTUBE – VIMEO) sobre el cap de setmana en què hi apareixen, a més de diversos signants, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, la coordinadora de la campanya, Rosa Alentorn, i l’advocada Magda Oranich en les seves intervencions a l’acte Via Catalana 2014: què farem per arribar a la Independència, celebrat el 10 de gener, en què destaquen la importància estratègica de la campanya.

El Pla B a la consulta
La campanya Signa un Vot per la Independència va començar el juny del 2013 i, des d’aleshores, ha passat per una primera fase pilot, per tal d’acumular experiència i millorar el reglament que permet efectuar la recollida d’instàncies amb totes les garanties jurídiques. De l’octubre al desembre del 2013 va desenvolupar-se la fase d’extensió del projecte, creant l’estructura organitzativa necessària arreu del territori; i amb el 2014 ha arribat la recollida massiva d’instàncies. El projecte es basa amb el dret fonamental de petició, a través del qual els catalans demanen al Parlament la convocatòria de la consulta sobre la independència i, en cas que la seva celebració no sigui possible, insten als seus representants electes a que declarin la independència d’acord amb la legislació internacional.

diumenge, 19 de gener del 2014

Vull una resposta: La llengua en un Estat independent


Programa de Vull una resposta: La llengua en un Estat independent 

Emès per ETV Llobregat el divendres 17 de gener de 2014.

Convidats: 

Xavier Vila. Sociolingüista. Professor del Departament de Filologia Catalana i Director de l'Observatori Centre Unviersitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Director del 2044 al 2009 de la Xarxa CRUSCAT de l'institut d'Estudis Catalans.

Pep Ribas, Activista sociocultural. President de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL). Entitat organitzadora del Correlengua, dels Grups de Conversa en català Xerrem i del projecte Junts.

Francesc Marco. Doctorant en Història contemporània. Membre de l'Executiva i del Secretariat de la Plataforma per la Llengua, organització que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. 

 I els nostres espais habituals: Tertúlia d'actualitat amb Marc Hernàndez, Mariona Luna, Núria Orriols i Antoni Jaume Morell

A l'espai de l'entrevista, reportatge a les portes del Parlament el 16 de gener de 2014.

Podeu veure tots els programes emesos a ETV a la carta

dilluns, 13 de gener del 2014

Vull una resposta: L'abans i el després del 1714



Programa de Vull una resposta: L'abans i el després del 1714. Emès per ETV Llobregat el divendres 10 de gener de 2014.

Convidats:

Jordi Miravet. Economista i president del Memorial 1714 des del 1995

Eduard Puig. Doctor en història. Actualment vinculat un un grup de recerca de la Universitat Pompeu Fabra. A finals de febrer sortirà al carrer el seu llibre: La resistència catalana: Barcelona, 1713-1714. 

I els nostres espais habituals: Tertúlia d'actualitat i L'entrevista.

Podeu veure tots els programes emesos a ETV a la carta

dimarts, 7 de gener del 2014

Esplugues de Llobregat, 11 i 12 de gener


11 i 12 de gener: Signa un Vot!




Aquest proper cap de setmana, 11 i 12 de gener, surt al carrer i no et deixis el teu Document d'Identitat a casa, perquè ja podràs votar en els milers de parades que hi haurà arreu del país.





Maria Mercè Marçal. Cau de llunes



A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.


Aquesta divisa del seu primer llibre Cau de llunes representa una autèntica definició de la poeta. El jo poètic pren la veu en nom de molts de les seves companyes que estan marcades per una triple opressió i, alhora, per un sentiment triple de rebel·lia. Uns quants anys després, quan va aplegar la seva obra poètica en un sol volum, el títol del recull retornava de nou a aquesta joc triple de contraris que quedava resumit en la dicotomia opressió-rebel·lió. Llengua abolida, -el títol- feia al·lusió a aquesta veu femenina, la veu de les dones que ha estat silenciada sistemàticament al llarg de la història de la mateixa manera que ho ha estat la veu de les classes oprimides i de les nacions sense estat. 

La seva primera declaració d’intencions és clara: cal subvertir l’ordre dominant. Marçal ens comunica una realitat molt evident: ningú no ha escollit viure en una o altra opressió; ens ha vingut donada per raons d’una herència impossible de controlar. Això, però, no és el més important; el que de veritat importa és tenir consciència de la pròpia situació i assumir-la, com un primer pas per tal de subvertir-la. Marçal assumeix plenament la seva condició (que fa extensiva a altres dones) i d’aquest procés en fa un element de rebel·lió.

En aquesta primera divisa la poeta subverteix també el llenguatge mitjançant una poderosa eina: la ironia. D’aquesta manera llença el seu primer dard enverinat per tal de denunciar el llenguatge i la cultura fal·locèntrica imperant. Els seus versos són una paròdia en veu femenina de l’acció de gràcies de la tradició jueva que agraeix a Déu “el fet de ser home, de pertànyer al poble escollit, i haver nascut lliure i no esclau”.

diumenge, 5 de gener del 2014

Primer els de casa, Sr. Anglada?

Fa un parell de dies, el Sr. Josep Anglada, conegut regidor de Vic i dirigent de l'organització racista Plataforma x Catalunya, feia una de les seves habituals piulades al twitter:


Primer els de casa... Qui són per a aquest senyor els "de casa"? Els especuladors amb cognoms catalans? Els corruptes de nissaga catalana? Els estafadors de pell blanca i rosada? 

El Sr. Anglada suposo que coneix molt bé l'Assemblea Nacional Catalana i l'independentisme que practica i difon. Imagino que no som sants de la seva devoció perquè per a nosaltres la independència no és res més que una eina per combatre idees i ideologies com les que propugna un dia rere l'altre el Sr. Anglada i la seva Plataforma.

Sr. Anglada.. Som i volem continuar sent un sol poble. El nostre és un independentisme inclusiu en el qual tothom té cabuda. Només no hi té lloc aquell que voluntàriament se n'exclou. El nostre independentisme vol la independència per construir un nou Estat, un Estat per a tothom. I aquest nou Estat ha de ser millor, molt millor que l'actual al qual ens veiem obligats a pertànyer. Un Estat més pròsper, que pugui ser fins i tot un referent per a altres petits països europeus com el nostre. 

Però també volem un nou Estat perquè hi hagi més justícia social, més aprofundiment democràtic. Un nou Estat per poder combatre més i millor la corrupció, l'especulació, l'abús de poder... 

Un nou Estat, un Estat de dret, independent, democràtic i social on puguin viure millor, en tots els sentits de la paraula, els nostres fills i els nostres néts. 

Sr. Anglada... Jo he demanat en la meva carta als Reis Mags que em mantinguin la il·lusió, el convenciment i l'optimisme i que m'aportin noves i grans dosis de fortalesa i coratge per poder fer front a aquest apassionant, decisiu i complicat any 2014. Estic segur que, com m'he portat prou bé, els Reis m'ho duran.

Estic segur, també, que a vostè els Reis li deixaran una gran quantitat de carbó... 

Que li aprofiti! 






Maria Mercè Marçal. La poesia


Maria Mercè Marçal, professora, traductora, crítica literària, però sobretot, poeta. La seva obra és una contínua exploració de la poesia femenina; una recerca constant d’un jo literari femení que busca camins propis que l’ajudin a configurar una veu femenina dins del camp literari i poètic.

La poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa…

M.Mercè Marçal se serveix del llenguatge poètic per mostrar-nos la seva concepció -conscientment militant- de la literatura. I, més que mostrar-nos la seva visió, vol comunicar-nos una nova manera de ser al món, una manera pròpiament femenina.

“Dir-se a si mateixa”, però dir, també, amb mirada de dona, amb una mirada femenina individual que es fa extensiva a totes les dones. Una mirada global dins de la seva pròpia singularitat. Els temes estan sempre relacionats amb la identitat femenina i el seu entorn: l’amor, la solitud, la incomunicació, la passió, la maternitat, la rebel·lió… I els mots que utilitza són l’eina que articula la seva pròpia visió del món. La seva singularitat creadora radica precisament en el fet d’ésser, en la seva obra, ella mateixa.

[...]dir el part com a experiència de dona, presentar el pare i la mare des d’una percepció de filla, que no és la mateixa que la del fill… modelar sentits diferents per a les paraules desgastades per la tradició.

Per estructurar el seu univers literari, M. Mercè Marçal va haver d’articular de nou l’imaginari femení. Va haver de buscar noves maneres de dir, modelar sentits diferents per a les paraules ja existents, buscar metàfores distintes… La bruixa, la lluna, la sal, la sang, l’arcàngel, el drac… Tot havia de ser reelaborat. Calia crear un nou univers simbòlic.

Virgínia Wolf deia que calia "construir-se" una tradició pròpia femenina. Seguint aquesta idea de reconstrucció, Maria-Mèrcè Marçal s’enfronta a la feminitat definida per la nostra cultura i, en els seus primers poemaris, utilitza, per exemple, la metàfora de la lluna amb llum pròpia (imatge femenina) que es rebel·la contra la subordinació al sol (imatge masculina).


La dona que es pregunta davant del mirall intentant de dotar-se d’un discurs sobre si mateixa. Es veu abocada a un espai encara sense paraules. Un silenci que es va esfilagarsant com una d’aquelles inscripcions en una llengua perduda de la qual desconeixem el codi i de la qual només uns pocs indicis comencen a ésser desxifrats.

dissabte, 4 de gener del 2014

La poesia


M'agradaria fer servir també aquesta espai per fer-vos arribar una altra de les meves passions: la poesia.

Es fa complicat definir què és la poesia. Les definicions podrien ser múltiples, com múltiples i varidades són les nostres pròpies personalitats. Per això, m'és molt més fàcil recórrer a les pròpies definicions dels i de les poetes: 

Joan Fuster. Poesia és l’art de dir bellament les coses… Hauríem de rectificar la definició: poesia és l’art –o la virtut- de dir exactament les coses…Exactament.

Montserrat RoigNecessito cada vegada més aquesta força dels poetes, perquè em fa redescobrir el valor i el so de les paraules.

Maria Mercè MarçalPer a mi, la poesia és una mena de mirall que reflecteix una lluita interior entre aquest ésser entrebancant, colonitzat, mut o parlant a penes una llengua abolida, que em clava al passat, i l’impuls que m’allibera d’aquesta escena closa, moltes voltes, mitjançant la paraula. Dansa d’ombres i de màscares que els mots re-presenten, interpreten o juguen, quasi sense entreactes. I sense treva.

Joan Brossa.  
Després d'escriure el poema,
els límits de la pàgina ja no són
on va ser tallat el paper.

Tot seguit, a mesura que el temps m'ho permeti, us aniré penjant diversos estudis i treballs que vaig fer ja fa uns anys sobre alguns dels i de les principals poetes del nostre país. 

Vull una resposta amb Alfons López Tena


El programa Vull una resposta inicia l'any 2014.

Som ja en l’any decisiu i, des de Vull Una Resposta, l’afrontarem com sempre:  amb il·lusió, força, convenciment i optimisme.

Serà, sens dubte, un any apassionant, un gran any....

En el primer programa de l'any, emès per ETV Llobregat ahir divendres, 3 de gener, podreu veure, com ja és habitual,  el nostre espai de la tertúlia d’actualitat amb els nostres convidats, estudiants unviersitaris. 

En l’espai de l’entrevista us oferirem un muntatge amb les principals imatges que l’equip de Vull Una resposta ha anat gravant durant el 2013.

I, finalment, en el tercer  bloc del nostre programa tindrem com a convidat Alfons López Tena, membre de l’Executiva de Solidaritat Catalana per la independència i president del Cercle d’Estudis Sobiranistes.  

Recordeu que podeu veure tots els nostres programes a través de l'espai d'ETV a la carta. És molt senzill, cliqueu aquí.

divendres, 3 de gener del 2014

Aqui em vulgui llegir...


A qui em vulgui llegir....

Fa temps, molt de temps, que el "bona feina!" va esdevenir el meu company de viatge.

Entenc que tot el que de bo s'ha assolit en aquest planeta, des que el món és món, ha comportat sempre una feina extraordinària. Una feina que, a més, si la fita aconseguida ha estat important, ha hagut de ratllar, per força, l'excel·lència.

Acabem d'engegar un any molt important. El 2014 ha de ser, per a aquest petit país situat en un raconet del món, l'any decisiu, l'any de la nostra llibertat. Som a punt, ben a punt d'assolir allò pel qual van lluitar generacions i generacions d'avantpassats nostres. Som, doncs, les generacions afortunades.

I ho aconseguirem... sens dubte; però no serà sense que primer, abans de res, hàgim fet bé, molt bé la nostra feina.

Començaré per girar una mica la vista enrere i, si ho voleu i en teniu ganes, podreu seguir en certa manera una part de la història de l'ANC, des de la Conferència Nacional per l'Estat Propi fins a l'actualitat. En les pestanyes superiors podreu trobar alguns escrits publicats en diversos mitjans, la majoria al diari comarcal 30º, del Baix Llobregat.

Podeu clicar directament a: Any 2010, Any 2011Any 2012Any 2013

Sigueu, doncs, benvingudes i benvinguts al meu petit i modest espai de comunicació.

Endavant i bona feina!