El joc és una activitat
inherent a l’ésser humà. Aprenem a relacionar-nos amb el nostre àmbit familiar,
social i cultural mitjançant el joc.
La paraula joc prové del llatí
IOCUS que significa diversió, esbarjo, broma... D’aquí es deriva el verb
ICOARI, JUGAR, que vol dir fer alguna cos amb alegria.
De joc i de jugar aniríem a
JOGUINA, també dia JOGUET en rossellonès
i valencià i JUGUETA en Balear.
La joguina, joguet o jugueta
està directament associada al temps d’oci i a la infantesa. I de joguines n’hi
ha per a tothom, fins i tot per a alguns animals com el gos o el gat.
Les joguines, com el joc per
si sol, tenen múltiples funcions tant en els humans com en els animals.
Produeixen entreteniment, alhora que compleixen un rol educatiu. Les joguines
milloren el caràcter, la capacitat cognitiva i estimulen la creativitat i
ajuden en el desenvolupament d'activitats físiques i mentals que són
necessàries per a la vida futura. Són especialment importants en les criatures
perquè les ajuden a desenvolupar el seu potencial.
Resumint.... Jugant ens
formem, adquirim valors i comportaments.
Entre els infants predomina el
joc simbòlic, el que es fa sobre representacions i no sobre coses reals. Per
exemple, quan un nen agafa una capsa de sabates i hi juga com si es tractés
d’un camió, el nen està jugant amb un camió, no amb una capsa de sabates.
Així, en la imaginació de
l’infant tot es pot convertir de sobte en una joguina. De fet, la seva primera
joguina és el seu propi cos. Es poden distingir una sèrie d’objectes que,
independentment de la funció per a la qual van ser elaborats, als ulls de
l’infant perden la seva identitat i es transformen en instruments de joc, és a
dir, en joguines.
La joguina és, primer de tot,
un objecte històric. Les joguines també ens parlen de la història, de l’època
en què van néixer i de la societat que les va fer servir.
Les joguines són representants
en miniatura d’una societat, deriven de la civilització que les produeix. Per
tant, es podria dir que les joguines han existit sempre, són tan antigues com
la mateixa humanitat. En jaciments arqueològics de l’Iran i Mesopotàmia datats
del tercer mil·lenni aC s’han trobat joguines amb rodes, sonalls i mobiliari de
nines de terrissa. La història de la joguina ens mostra que n’hi ha que s’han mantingut
al llarg dels temps malgrat que la seva forma hagi evolucionat. Els grecs ja
jugaven a les bales, els egipcis a pilota, el parxís és d’origen hindú, La
nina, fabricada amb materials diferents en cada etapa (del fang es passa a la
fusta, el cartró, la porcellana i el polietilè), creua tota la història i es
torna cada cop més expressiva i realista (camina, parla, plora…).
Segurament, entre el món dels
jocs, els escacs són el més universal que existeix: 600 milions de persones el
practiquen a tot el món. Originari de l’Índia, va arribar a la península
Ibèrica durant l’Edat Mitjana a través dels àrabs i des d’aquí es va estendre
al món occidental.
En la seva versió medieval,
però, els escacs eren un joc molt lent perquè bona part de les peces no podien
avançar més d’una casella per moviment.
Quan canvien les regles del
joc i es transformen en les que coneixem actualment?
Com seran les joguines i els
jocs del futur?
Avui, a la Clau de la Nostra
història, en sabrem moltes més coses, no només del joc d’escacs, sinó del món
del joc i de les joguines en general.
Ens endinsarem en el passat de
la joguina per viure el present i imaginar el futur.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada