dimecres, 27 de setembre del 2017

1 d'octubre: poesia per carregar piles (2. Miquel Duran de València)



Homenatge a Tristan Tzara i Ilya Ehremburg
  
Als ulls interrogants de l’infant de ciutat,
Anhel d’ample carrer, d’asfalt, de jardí urbà;
De terrat, on l’àvida pupil·la
Junta el blau i la plana,
La muntanya i la mar
I el pensament, el que l’esguard no abasta.
Llibertat!

A les ales batents de l’ocell engabiat,
Frisança de nous horitzons, d’espais infinits,
De rutes blaves i daurades.
Llibertat!

Al cor en doble ergàstula del presoner,
Desig d’amor de dona, de sol rodó,
De calcigar les vies de la rodona terra.
Llibertat!

En el tràgic lament de la gent sense pa
I el puny enlaire del proletari,
Sospirs adolorits, clams de justícia.
Llibertat!

En les idees, martells del pensament,
Deler de germinar com la sement fecunda
I d’expandir-se com el vent.
Llibertat!

En els grans ideals lliberadors
I els moviments de redempció dels pobles,
Voluntat d’existir i ambició de crear,
Vigor d’arrel profunda i goig d’univers.
Llibertat!

I el cor de l’home, esclau,
Esclau i generós i bategant
Per a impulsar la llibertat dels altres,
Per a bastir la llibertat dels pobles,
Per a exaltar la pròpìa llibertat.
Llibertat, llibertat, llibertat,

Llibertat, llibertat, llibertat!
Miquel Duran de València

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada