dimarts, 1 de maig del 2018

Verdaguer segrestat pel franquisme (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)




Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles el 17 de maig de 1845. Va cursar els estudis eclesiàstics i l’any 1870 va ser ordenat sacerdot. El 1877 va entrar com a capellà de la família del Marquès de Comillas, en el palau dels quals va residir-hi 15 anys. Això li va permetre tractar amb personalitats de l’alta societat catalana i espanyola. Va fer llargues excursions al Pirineu i va viatjar al nord d'Àfrica, als països de l'Europa central i a l'Orient Mitjà, dels quals deixà constància literària.

El 1886 va patir una crisi espiritual que li va provocar un desig de purificació i ascetisme. Va entrar en contacte amb vidents i exorcistes, activitats poc aconsellades per l’Església i prohibides pel Bisbe de Barcelona. 

El segon Marquès de Comillas va decidir prescindir del seu servei i va ser traslladat al santuari de la Gleva a Osona on va residir durant dos anys, fins que, de nou, es va establir a Barcelona, contravenint les ordres del Bisbe que, finalment, el va privar de les seves funcions sacerdotals.  

Verdaguer hi va respondre amb un seguit d’articles periodístics sota el títol de “En defensa pròpia”. Aquest enfrontament va adquirir una dimensió social que va transcendir el marc eclesiàstic i, l’anomenat, “cas Verdaguer”, va ser el centre d’interessos socials i polítics oposats.  

Afectat de tuberculosi, va morir el 10 de juny de 1902 a la Vil·la Joana de Vallvidrera, Tres dies després, el van enterrar  al cementiri de Montjuïc, a Barcelona,enmig de la manifestació de dol més impressionant de la història de Catalunya.

Verdaguer va ser l’escriptor català més destacat del segle XIX i el més representatiu de l’anomenada Renaixença catalana.  La seva bibliografia és molt extensa i inclou obres en vers i en prosa, sempre al servei dels ideals de la fe i de la pàtria. Destaquem els poemes èpics l’Atlàntida i Canigó, Pàtria, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, els tres volums d’Excursions i Viatges i els articles periodístics En defensa pròpia.

Després de la Guerra Civil, el franquisme no va estalviar recursos per apropiar-se de la figura de Verdaguer, per construir el seu propi Verdaguer, molt lluny del que conservava la memòria popular. Ho podem veure clarament en aquesta notícia de l’ocupació de Folgueroles el 4 de febrer de 1939 publicada per La Vanguardia Española: Per quin motiu es destaca aquesta noticia?  El mateix diari en dóna la resposta quan escriu: En él nació el gran poeta Jacinto Verdaguer, gloria inmarcesible de las letras catalanas y, por tanto, españolas. Para los catalanes españoles (...) la toma de Folgarolas representa la recuperación de un santuario nacional.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada